Al bell mig del Golf de Sant Jordi, en el territori conegut com el desert d’Alfama, hi havia unes bellíssimes i salvatges cales no habitades ni explotades, on el Mestral era el seu gelós guardià. Els pescadors de pobles veïns les coneixien, però només s’atrevien a visitar-les amb el bon temps de l’estiu i sempre de forma puntual.

Tan deserta era la zona que des de l’antiguitat s’instal·là un  castell templer dedicat a honorar la memòria del cavaller Sant Jordi (Castell de Sant Jordi d’Alfama) i a protegir la costa dels atacs de la pirateria sarraïna.

Prop d’allí, a la Cala de l’Ametlla, a l’entorn de la torre de guaita bastida el segle XVII, s’hi establí a les darreries del segle XVIII, gent del sud, amics del vent.  Aquells pescadors de “bou” crearen senzills habitatges aprofitant les coves naturals que envoltaven aquell paratge i bastiren cabanes a l’estil valencià al bell mig de la cala.

Era un lloc especial per la freqüència amb què apareixia el vent, element imprescindible per navegar a la vela. Així va néixer la Cala de l’Ametlla, filla del vent.

Ara aquella Cala de l’Ametlla és un poble modern que compta, finalment, amb una Associació de Vela Llatina.

Guardar